Santa Susanna, Costa del Maresme, Barcelona
  • Buscar:
Calendario Actividades
<< Abril 2010 >>
L M X J V S D
  1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30  
Imatge Capsalera Ajuntament
<< Conoce Santa Susanna < Visita nuestra villa
Visita nuestra villa

Santa Susanna es una villa con unos orígenes que se remontan al siglo XII, cuando el Valle de Alfata era poblado por agricultores que cultivaban los campos de viña y cereales. De la época medieval se conservan torres de vigía, la capilla de Santa Susanna o antiguas masías, algunas aún habitadas y, como el caso de Can Rosich, habilitada para el turismo rural. Todos los edificios, que son parte importante de nuestro patrimonio artístico-histórico, mantienen vivo el valor de la historia que guardan sus paredes.

Lugares emblemáticos de Santa Susanna

ALTRES LLOCS D'INTERÈS
La Paret d'en Ratés

La Paret d’en Ratés és el nom amb què es coneix aquesta conducció d’aigües construïda al segle XIX. Constitueix un exemple d’obra popular de l’aprofitament dels recursos hídrics com a part d’una xarxa per conduir l’aigua fins a la finca de Can Ratés. La canalització visible actualment i restaurada té una llargada de 195 m, tot i que originàriament era de diversos quilòmetres.

La canalització, juntament amb altres elements arquitectònics com el molí fariner d’en Jordà, la gran quantitat de safarejos, pous i altres conductes d’aigua que trobem al municipi, testimonien la importància de l’agricultura com a recurs econòmic del poble i el canvi que va significar el pas progressiu de l’agricultura de secà a la de regadiu.

Per la seva magnitud, la Paret d’en Ratés reflecteix el gran paper d’aquesta família com a terratinents a Santa Susanna. Per aquests motius des de l’Ajuntament se li atorgà la protecció de Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) l’any 2008.

Descarrega't el fulletó de la Paret d'en Ratés

Descarrega't el plafó de la Paret d'en Ratés


El Búnquer de la Guerra Civil

Situat a la platja de les Dunes, el Búnquer de costa de Santa Susanna formava
part d’una línea d’elements defensius que van construir els ajuntaments republicans de la comarca del Maresme per defensar-se i vigilar el territori dels avions nacionals que s’enlairaven des de Mallorca per bombardejar Barcelona durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).

Aquest fort, construït el 6 d’octubre de 1938 per les brigades, és de formigó armat i està situat sobre una base de pedra. A l’interior s’hi accedeix per un passadís que presenta a mà dreta un petit armari. L’espai central té una superfície més elevada que correspon a l’emplaçament de la metralladora. Les parets que miren a la costa tenen dues boques de foc i observació.

L’objectiu de la seva construcció va ser defensar-se del perill de bombardejos,
que provenien tant d’atacs aeris per part de l’aviació feixista italiana, aliada de Franco, com de possibles desembarcaments franquistes. A partir de l’agost de 1937, al llarg de la Costa del Maresme i a la resta de l’Estat, el govern de la República i l’Exèrcit Popular van realitzar importants obres de fortificació de defensa. Santa Susanna, aleshores Montagut de Mar, tenia dues fortificacions: una de més gran situada estratègicament prop de la riera (desapareguda per l’erosió del mar), i aquesta altra a la Platja de les Dunes.

Passada la Guerra Civil, durant els anys 40, l’Exèrcit va mantenir aquestes estructures com a destacaments d’observació per defensar-se d’una possible invasió aliada. Durant la dècada dels cinquanta, es van convertir en habitatges de famílies d’immigrants arribades a Catalunya. Posteriorment, va anar quedant en l’oblit, fins que aquest any la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Santa Susanna ha volgut recuperar-la com a element històric.

Dels més de 50 búnquers que es troben a la Costa del Maresme, el de Santa Susanna és el primer declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Aquesta distinció ha anat lligada a la restauració del fort a finals del 2008. Els treballs han consistit en la neteja, adequació de l’espai i consolidació de l’estructura, així com la seva documentació i senyalització amb l’objectiu d’impulsar el Búnquer de la Guerra Civil com a element històric i turístic.

Descarrega't el fulletó del Búnquer




TORRES DE VIGÍA
Ruta per les Torres de guaita de Santa Susanna

Santa Susanna destaca per la quantitat i estat de conservació d’obra civil de diferents èpoques i usos. En són un exemple: les Torres de guaita, les masies com a conjunt arquitectònic, les capelles, els recs i els refugis de la Guerra Civil Espanyola, entre d’altres.

Les Torres de guaita configuren un conjunt arquitectònic sòlid que, a més, és un dels més importants de la comarca. En total, a Santa Susanna es conserven cinc torres de guaita, tot i que se n’han detectat vestigis a tres masies properes a la riera obrint-se pas cap a la vall de Santa Susanna, per tant, seguint el camí natural de pujada cap a les zones més poblades des de la platja. Les torres van ser declarades Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN) l’any 1949.

Les Torres de Guaita es coneixen des de l'època iberoromana i alertaven dels perills dels pirates molt freqüents des de principis del s. XVI. La costa del Maresme va ser coneguda com la Costa Torrejada.

Santa Susanna és un dels municipis de la comarca que té més torres conservades. Totes elles estan catalogades com a Béns Culturals d’Interès Nacional des del 1949.

La ruta s’inicia a la Torre de la Plana: es tracta d’una Torre de primera línia. Difereix de les altres en el diàmetre -el d'aquesta és major-, i en la situació. Segurament estava armada i donava l’avís de desembarcament a la resta de torres. Les seves generoses dimensions i el talús ens fan pensar que la seva altitud era destacable.

Seguidament, enfilem cap a la Torre de Vall Xirau, que deu el seu nom també a la petita vall. Aquesta torre es comunicava directament amb la Torre de la Plana.

Anirem ara, cap a la Torre de Can Bonet, la única de planta quadrada, que segurament fou construïda a final del segle XV i reformada posteriorment. Es conserven dues mènsules a la part davantera, que probablement sostenien el matacà. Per les seves generoses dimensions devia ser utilitzada de refugi.

Molt a prop trobem la Torre de Can Ratés, torre i refugi que va ser construïda per Bartomeu Poch l’any 1584. L’edifici de la torre és de planta circular, té la base atalussada i conserva sencera la corsera, amb merlets escalonats, tot en molt bon estat. Sota la finestra d’accés a la primera planta hi ha una inscripció on s’observa l’any de l’edificació i el nom del promotor.

Finalment trobem la Torre de Mas Galter. Aquesta masia, ara restaurada, segurament era una de les més properes a la platja i, per tant, més desprotegida. La torre és de planta cilíndrica i està escapçada per la part superior.


Can Ratés

La torre de refugio de Can Ratés (el antiguo mas Poch) es cilíndrica y con almena de arqueaciones ciegas. Está adosada a la masía, junto al vértice de un ángulo creado para la galería porticada, la zona que antes era la de los establos y las estancies, en el piso superior. Esta disposición permite dejar en el centro un gran espacio libre donde se encontraba la era. La topografía permitió dar acceso al estanque en un nivel más inferior a través de las escaleras de este patio. Todo el conjunto con el estanque que ahora es una piscina y las habitaciones y antiguos establos son equipamientos municipales.


Mas Galter

La torre del Mas Galter es de planta cilíndrica y está recortada por la parte alta. Está situada en la calle del Bou, al lado de la plaza Lola Anglada y del parque del Colomer. Actualmente es de la familia Pi.


Can Bonet d'Avall

La torre de Can Bonet d'Avall, de planta cuadrangular, seguramente, fue construida a finales del siglo XV. Con las reformas de mejora del año 1805 la rebozaron y la pintaron de color ocre además de modificar la parte más alta. Mirada ahora parece una torre de cuatro siglos posterior a su construcción; es similar a un edificio del XIX.


Pla de la torre

El Pla de la torre sigue el modelo cilíndrico, pero difiere de las otras en el diámetro -el de ésta es mayor- y en la situación: es la que queda situada más cerca del mar. Actualmente, en el interior están las dependencies de Renfe para la venta de los billetes de tren. Los andenes quedan al pie de la torre, hecho que ilustra perfectamente la fusión de modernidad y tradición que comentábamos. Además, la estación garantiza la conservación de esta histórica torre durante muchos más años y la hace totalmente visitable.


La torre Montagut

La torre Montagut, como la de Can Bonet, es de planta cuadrangular pero en el su caso no ha sido restaurada.




IGLESIA
Iglesia parroquial

La iglesia parroquial de Santa Susanna es un edificio sencillo construido durante la posguerra con el esfuerzo de todos los vecinos, incluso con su trabajo personal y gratuito. Destacan las pinturas del presbiterio realizadas por Aurelio Crosiet, un discípulo de Josep Maria Sert, especialista en decorar grandes espacios pintando sobre una tela recubierta con una fina capa de oro. La pintura central es una alegoría a la Eucaristía: a la derecha está representado el martirio de Santa Susanna, mientras que la pintura de la izquierda es una visión fantástica de su llegada al cielo. La cúpula dibuja un cielo de nubes con un evangelista en cada rincón.




LAS CAPILLAS
Capilla de Sant Isidre

Afectada por la construcción de la autopista del Maresme, se tuvo que derrumbar para construirla nuevamente a unos metros de donde se alzaba la antigua. Ara está en la plaza de Llillota. Es de estructura moderna, pero conserva el encanto de estar situada en un paraje natural de gran belleza, idóneo para pasear y descansar. Precisamente aquí, es donde año tras año se sigue celebrando la comida de hermandad para la fiesta de San Isidro, el 15 de mayo, aunque se celebra el domingo siguiente.


Capilla de Sant Crist

La conocida capilla del Sant Crist es un pequeño oratorio situado en un cruce de caminos donde los viajeros se encomendaban al santo para proseguir con éxito su camino. Todavía hoy se pueden ver cirios encendidos, signo evidente de la devoción que se profesa. Concretamente, se encuentra en el camino del medio, envuelta de los campos de cultivo de la llanura de Santa Susanna.


La antigua capilla de Santa Susanna

La antigua capilla de Santa Susanna es la que dio nombre a la localidad. No es como la anterior una edificación exenta, sino que se encuentra adosada a otra edificación. Un escudo de piedra recuerda el de Can Ratés, cosa que significa que la masía y la capilla pertenecen a la misma familia. De hecho, la capilla se encuentra entre Can Ratés y Can Bonet, dos edificios históricos de Santa Susanna. La capilla ha sido restaurada por sus propietarios.


Ermita de la Mare de Déu de Gràcia

Otro edificio que destacamos es la ermita de la Mare de Déu de Gràcia que se encuentra dentro del término municipal de Santa Susanna, aunque pertenece a la parroquia de Pineda. Cercana a los dos municipios, tanto los habitantes de Santa Susanna como los de Pineda suelen llegar a ella caminando, ya sea para demostrar su devoción a la Virgen o para descubrir los lugares del itinerario por los bosques de la zona. Su nombre está muy vinculado al pueblo y para celebrarlo el esbart dansaire y la colla de gigantes bautizaron a la giganta con el nombre de Gracieta. De la misma manera, en recuerdo a la capilla de Sant Isidre y a la de Santa Susanna bautizaron con el nombre de Sidru y Susanna a los gigantes. Por otra parte, si en la parroquia de Santa Susanna se bautizaron las nuevas campanas de la iglesia con los nombres de Susanna y Maria Gràcia fue también para elegir dos referentes totalmente identificados con la localidad.




PARQUES
Parque de la Font del Boter

Su tranquilidad, el entorno atractivo y el agua fresca que mana lo convierten en un lugar ideal para pasear o bien para pasar toda una jornada. Es un área de recreo al aire libre que ofrece en la entrada una zona de pícnic y un terreno de acampada (previamente hay que pedir permiso al Ayuntamiento). De la Font del Boter brota agua fresca de una antigua mina.


Parque del Colomer

Se trata de una gran zona verde donde se pueden pasar buenos momentos de relax. Cuenta con un espacio dedicado a los más pequeños, con mobiliario infantil y columpios.


Molino del Jordà (Molino del Rufo)

Este antiguo molino de harina, que data de finales del siglo XVII y principios del XVIII, cogía agua de la riera de Santa Susanna. Del edificio original se conservan algunas paredes, como las de un acueducto, con dos arcos, que conducía el agua hasta el molino.