Telèfon: 93 767 85 01
Responsable: Lolita Bagot
Assajos: divendres a les 22 h, al Centre Parroquial (c. de Jaume I, 38)
Història
Primera etapa
L’actual esbart dansaire Santa Susanna té les seves arrels als anys cinquanta, quan Sabina Corcoy va reunir un grup de nois i noies per ballar a la Festa Major del poble. A l’envelat, la mateixa Sabina tocava el piano, que els cedia molt amablement l’orquestra convidada a la Festa Major, perquè el grup de l’esbart pogués oferir els seus balls al públic. Aquest instrument era l’únic acompanyament musical amb què comptaven aleshores, però en necessitaven un per poder assajar i estrenar-se a les grans ocasions. Per això, per ells va ser un gran avantatge que la família Massons-Rabassa els cedís el que tenia al centre parroquial. Aleshores ja no sols participaven a la festa del poble, sinó que també es van presentar a algun concurs organitzat per l’anomenada Sección Femenina i, fins i tot, van ser dels més destacats. Van guanyar un primer premi a la Sala Cabañes de Mataró amb el ball del Rogle que els va permetre representar-lo al Palau de la Música, a Barcelona. Pere Bassas, Josep Pons i Mercè Puigdefàbregas, Quimet i Pere Nogueras, Lola i Joan Xacó, Lola Pons, Júlia Soler van ser alguns d’aquests privilegiats. A la Festa Major del 1997, en recuperar aquest ball, es va convidar aquest grup per recordar el seu merescut premi.
Segona etapa
Amb el pas dels anys aquest grup inicial es van anar dissolent: l’edat dels components o els canvis de residència van acabar passant factura a l’esbart. L’any 1962 va ressorgir un nou grup de gent amb ganes de ballar i passar-s’ho bé, el que una dècada després dels seus inicis donava nova força a l’esbart. El suport que obtingueren del rector del poble, Mn. Isidre Garcia, va ser fonamental per facilitar el seu treball. L’aparell de música que aconseguiren els va permetre gravar les cançons per les danses catalanes que van introduir i les representaven a la Festa Major de Santa Susanna i a totes les localitats on eren convidats a ballar. Aquesta segona empenta de l’esbart també va anar perdent la força que havia tingut i va acabar per desaparèixer.
Tercera etapa
L’any 1987 s’inicia la tercera etapa, que s’estén fins avui. El motiu de la seva arrencada va ser celebrar el XXV aniversari de la creació de l’esbart, durant la Primavera Cultural. La inauguració del nou pavelló poliesportiu de Santa Susanna, el febrer de l’any 1995, va ser un moment excel•lent per presentar noves danses -sobretot, el contrapàs de Santa Susanna, l’única genuïna del poble-, nous vestits i les també renovades forces per seguir creixent.Des d’aquell dia, cada setmana procuren trobar-se al centre parroquial per arrodonir els balls ja apresos i també per ensenyar als més petits els passos que amb molta voluntat i paciència van assajant. De fet, depèn de les persones joves que l’esbart segueixi endavant i, per això, estan oberts a noves incorporacions.
El contrapàs
El contrapàs de Santa Susanna és un ball de tradició marinera que es balla cada any per la diada de Carnestoltes. El 17 de febrer de 1996 es va poder presenciar a la plaça de Catalunya, el 21 de febrer de 1997 i de 1998 al pavelló d’esports i des del 1999, a la masia de Can Ratés.
Un altre ball recuperat és el del rogle, el ball que dugué al primer esbart de la Sala Cabañes de Mataró al Palau de la Música de Barcelona. Maria Sánchez, Lluïsa Soler, Maria Adrogué, Dolors Costas, Rosa i Lolita Bagot, Anna Gambín, Imma Nogueras, Sidru Plademunt, Josep Pons, Jaume i Pere Nogueras, Jordi Campdepadrós, Joan Bruguera el representaren a la plaça de Pau Casals, dins els actes de Festa Major de l'any 1997. Cada any, la participació dels dansaires es converteix en un acte estrella de la festa.
La Primavera Cultural dóna a l'esbart una immillorable oportunitat per lluir-se en el marc de la masia de can Ratés. I cada any ho aconsegueixen ajudats per la bellesa d'aquesta antiga casa senyorial i de l'elegància tant dels seus moviments com dels vestits que els engalanen.
El ball "mayorales"
El 22 de maig de 1999 l'esbart va interpretar la Moixiganga a l'església. Es tracta d’una dansa religiosa serena que es desenvolupa dins l'església parroquial de Santa Susanna. Aquest ball és propi de Sitges (el Garraf). La coreografia interpreta escenes de la passió, mort i resurrecció de Jesucrist. Les pintures del presbiteri, l'ambient de clarobscur que aconsegueixen els ciris i la llum tamisada pels vitralls, la sòbria música de l'orgue o els continguts passos dels balladors aconsegueixen imprimir als espectadors l'actitud de recolliment i repòs que es pretén.
Escassament un mes després, l'esbart es va moure per LA PAU. Va organitzar un acte a Santa Susanna, que simultàniament es feia arreu del món. A les 12 del migdia, a la plaça de Catalunya, es va començar a ballar la mateixa sardana que s'iniciava a Austràlia i que havia d'encerclar el món. El Dr. Josep Mª Massons fou l'encarregat de llegir el manifest que feia crida a la pau i havia escrit el Sr. Federico Mayor Zaragoza, president de la UNESCO.
Per la seva banda, l'esbart infantil participa des del 1995 a la Trobada d'Esbarts Infantils que se celebra a Olesa de Montserrat. Intervé cada any a la Festa Major de Santa Susanna i, a més, l'any 1999 va participar a la Festa de Primavera de Mataró.
Del 28 de maig al 4 de juny de l’any 2000 l'esbart va organitzar una exposició per donar-se a conèixer sota el títol "Dansa i Tradició a Santa Susanna". Es va exposar tot el vestuari de cada ball, un abundant material fotogràfic i, també, instruments de la colla de Geganters i Grallers de Santa Susanna, una entitat que va néixer dins de l'esbart.
