La Paret d’en Ratés és el nom amb què es coneix aquesta conducció d’aigües construïda al segle XIX. Constitueix un exemple d’obra popular de l’aprofitament dels recursos hídrics com a part d’una xarxa per conduir l’aigua fins a la finca de Can Ratés. La canalització visible actualment i restaurada té una llargada de 195 m, tot i que originàriament era de diversos quilòmetres.

La canalització, juntament amb altres elements arquitectònics com el molí fariner d’en Jordà, la gran quantitat de safarejos, pous i altres conductes d’aigua que trobem al municipi, testimonien la importància de l’agricultura com a recurs econòmic del poble i el canvi que va significar el pas progressiu de l’agricultura de secà a la de regadiu.

Per la seva magnitud, la Paret d’en Ratés reflecteix el gran paper d’aquesta família com a terratinents a Santa Susanna. Per aquests motius des de l’Ajuntament se li atorgà la protecció de Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) l’any 2008.

Descarrega't el fulletó de la Paret d'en Ratés

Descarrega't el plafó de la Paret d'en Ratés

Situat a la platja de les Dunes, el Búnquer de costa de Santa Susanna formava
part d’una línea d’elements defensius que van construir els ajuntaments republicans de la comarca del Maresme per defensar-se i vigilar el territori dels avions nacionals que s’enlairaven des de Mallorca per bombardejar Barcelona durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).

Aquest fort, construït el 6 d’octubre de 1938 per les brigades, és de formigó armat i està situat sobre una base de pedra. A l’interior s’hi accedeix per un passadís que presenta a mà dreta un petit armari. L’espai central té una superfície més elevada que correspon a l’emplaçament de la metralladora. Les parets que miren a la costa tenen dues boques de foc i observació.

L’objectiu de la seva construcció va ser defensar-se del perill de bombardejos,
que provenien tant d’atacs aeris per part de l’aviació feixista italiana, aliada de Franco, com de possibles desembarcaments franquistes. A partir de l’agost de 1937, al llarg de la Costa del Maresme i a la resta de l’Estat, el govern de la República i l’Exèrcit Popular van realitzar importants obres de fortificació de defensa. Santa Susanna, aleshores Montagut de Mar, tenia dues fortificacions: una de més gran situada estratègicament prop de la riera (desapareguda per l’erosió del mar), i aquesta altra a la Platja de les Dunes.

Passada la Guerra Civil, durant els anys 40, l’Exèrcit va mantenir aquestes estructures com a destacaments d’observació per defensar-se d’una possible invasió aliada. Durant la dècada dels cinquanta, es van convertir en habitatges de famílies d’immigrants arribades a Catalunya. Posteriorment, va anar quedant en l’oblit, fins que aquest any la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Santa Susanna ha volgut recuperar-la com a element històric.

Dels més de 50 búnquers que es troben a la Costa del Maresme, el de Santa Susanna és el primer declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Aquesta distinció ha anat lligada a la restauració del fort a finals del 2008. Els treballs han consistit en la neteja, adequació de l’espai i consolidació de l’estructura, així com la seva documentació i senyalització amb l’objectiu d’impulsar el Búnquer de la Guerra Civil com a element històric i turístic.

Descarrega't el fulletó del Búnquer

La torre de refugi de Can Ratés (l'antic mas Poch) és cilíndrica i merletada amb arquacions cegues. Està adossada a la masia, juntament en el vèrtex d'un angle creat per la galeria porticada, la zona que abans era la dels estables i les estances, al pis superior. Aquesta disposició permet deixar al centre un gran espai lliure on hi havia l'era. La topografia va permetre donar accés a l'estany en un nivell més inferior a través de les escales d'aquest pati. Tot el conjunt amb l'estany que ara és una piscina i les habitacions i antics estables són equipaments municipals.

La torre del Mas Galter és de planta cilíndrica i escapçada per la part alta. Està situada al carrer del Bou, al costat de la plaça Lola Anglada i del parc del Colomer. Actualment és de la família Pi.

La torre de Can Bonet d'Avall, de planta quadrangular, segurament, fou construïda a final del segle XV. Amb les reformes de millora de l'any 1805 la van arrebossar i la van pintar de color ocre a més de modificar la part més alta. Mirada ara sembla una torre de quatre segles posterior a la seva construcció; és similar a un edifici del XIX.

El Pla de la torre segueix el model cilíndric, però difereix de les altres en el diàmetre -el d'aquesta és major-, i en la situació: és la que queda situada més a prop del mar. Actualment, a l'interior hi ha les dependències de Renfe per la venda dels bitllets de tren. Les andanes queden al peu de la torre, fet que il·lustra perfectament la fusió de modernitat i tradició que comentàvem. A més, l'estació garanteix la conservació d'aquesta històrica torre durant molts més anys i la fa totalment visitable.

La torre Montagut, com la de Can Bonet, és de planta quadrangular però en el seu cas no ha estat restaurada.

L'església parroquial de Santa Susanna és un edifici senzill construït durant la postguerra amb l'esforç de tots els veïns, fins i tot amb el seu treball personal i gratuït. Destaquen les pintures del presbiteri fetes per Aurelio Crosiet, un deixeble de Josep Maria Sert, especialista en ornar grans espais pintant sobre una tela recoberta amb una fina capa d'or. La pintura central és una al·legoria a l'Eucaristia: a la dreta està representat el martiri de Santa Susanna, mentre que la pintura de l'esquerra és una visió fantàstica de la seva arribada al cel. La cúpula dibuixa un cel de núvols amb un evangelista a cada racó.

Afectada per la construcció de l'autopista del Maresme, es va haver de derruir per construir-la novament a uns metres d'on s'alçava l'antiga. Ara és just a la plaça de Llillota. És d'estructura moderna, però conserva l'encant d'estar situada en un paratge natural de gran bellesa, idoni per passejar i descansar-hi. Precisament aquí, és on any rere any se segueix celebrant el dinar de germanor per la festa de Sant Isidre, el 15 de maig, tot i que se celebra el diumenge següent.

La coneguda capella del Sant Crist és un petit oratori situat en un encreuament de camins on els viatgers s'encomanaven al sant per prosseguir amb èxit el seu camí. Encara avui s'hi poden veure ciris encesos, signe evident de la devoció que s'hi professa. Concretament, es troba al camí del mig, envoltada dels camps de conreu del pla de Santa Susanna.

L'antiga capella de Santa Susanna és la que donà nom a la localitat. No és com l'anterior una edificació exempta, sinó que es troba adossada a una altra edificació. Un escut de pedra recorda el de Can Ratés, cosa que significa que la masia i la capella pertanyien a la mateixa família. De fet, la capella es troba entre Can Ratés i Can Bonet, dos edificis històrics de Santa Susanna. La capella ha estat restaurada pels seus propietaris.

Un altre edifici que destaquem és l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia que es troba dins del terme municipal de Santa Susanna, tot i que pertany a la parròquia de Pineda. Propera a les dues viles, tant els susannecs com els pinedencs solen anar-hi caminant, ja sigui per demostrar la seva devoció a la Mare de Déu o per descobrir els indrets d'itinerari pels boscos de la zona. El seu nom és molt vinculat al nostre poble i per celebrar-ho l'esbart dansaire i la Colla de Geganters i Grallers batejaren la gegantona amb el nom de Gracieta. De la mateixa manera, recordant la capella de Sant Isidre i la de Santa Susanna van batejar els gegants com en Sidru i la Susanna. Per altra banda, si la parròquia de Santa Susanna va batejar les noves campanes de l'església amb els noms de Susanna i Maria Gràcia fou també per triar dos referents totalment identificats amb la vila.

La seva tranquil·litat, l'entorn atractiu i l'aigua fresca que hi raja el converteixen en un indret ideal per passejar-hi o bé per passar-hi tota una jornada. És una àrea d'esplai i de lleure que ofereix a l'entrada una zona de pícnic i un terreny d'acampada (prèviament cal demanar permís a l'Ajuntament). De la Font del Boter brolla aigua fresca d'una antiga mina

Es tracta d'una gran zona verda on es poden passar bones estones de relax. Compta amb un espai dedicat als més petits, amb mobiliari infantil i gronxadors.

Aquest antic molí fariner, que data de final del segle XVII i principi del XVIII, prenia aigua de la riera de Santa Susanna. De l'edifici moliner se'n conserven algunes parets, com les d'un aqüeducte, amb dues arcades, que conduïa l'aigua fins al molí.