1.- Introducció
2.- Inventari del patrimoni arquitectònic i arqueològic del municipi
3.- Mapa del Patrimoni Cultural Local del terme municipal de Santa Susanna
4.- Declaració de Béns Culturals d’Interés Local
5.- Itinerari de les Torres de Guaita
6.- Búnquer de la Guerra Civil
7.- Catàleg de Patrimoni del Maresme. Consell Comarcal
1.- Introducció
Des de la regidoria de Cultura s’ha impulsat per primera vegada un projecte global per intervenir sobre el patrimoni arquitectònic de Santa Susanna.
S’han iniciat diferents línies de treball que han tingut com a primer objectiu conèixer l’abast d’aquest patrimoni i la seva rellevància. Per acomplir aquest objectiu ens hem adreçat a les diferents administracions que tenen competències en la matèria i que ens han donat l’assessorament, les pautes, eines i ajuts econòmics per portar endavant aquest projecte: Generalitat i Diputació de Barcelona i Consell Comarcal del Maresme.
En segon terme, i no per això menys important, el que es pretén amb aquest treball és donar valor afegit a la nostra cultura, fomentar el sentiment de pertinença amb el municipi, així com també per a la promoció turística. Des de la regidoria de Cultura s’ha cregut que aquest treball ha de servir per donar valor i respecte per a uns elements que són clau des del punt de vista històric, ja que ens ajuden a comprendre la nostra evolució com a poble.
2.- Inventari del patrimoni arquitectònic i arqueològic del municipi
Aquest inventari inclou informació relativa al patrimoni arqueològic i la localització dels jaciments arqueològics del municipi segons consta a la carta arqueològica de la Generalitat, a més de les fitxes exhaustives del patrimoni arquitectònic del municipi. Les dades que consten en aquestes fitxes són: nom, adreça, coordenades utm, accés, èpoques, estil, conservació (global, entorn immediat, entorn proper), materials, ús original, ús actual, protecció, descripció, fotografies i localització al plànol.
Aquest document és una eina d’ús intern ja que conté dades protegides. És molt útil com a eina de treball, sobretot de cara al Planejament Urbanístic. Ha arribat a mans de l’ajuntament el 2009. Va ser sol·licitat al Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural el 7 d’abril de 2008. Aquest servei no ha té cap cost econòmic per l’Ajuntament.
3.- Mapa del Patrimoni Cultural Local del terme municipal de Santa Susanna
L’Oficina de Patrimoni de l’àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona va entregar a l'ajuntament -el 12 de maig de 2010- el Mapa de Patrimoni cultural i natural de Santa Susanna. El Mapa és una eina clau perquè la gestió del nostre patrimoni es faci d’una manera planificada i eficient. Aquest treball tenia per objectiu conèixer la riquesa cultural i natural del nostre municipi, per poder posteriorment establir les bases de treball per la seva protecció i difusió. Aquest objectiu avui és un repte assolit.
Aquest treball, endegat per la Regidoria de Cultura, ha estat possible gràcies a la col·laboració desinteressada de molts veïns del municipi, juntament amb la professionalitat dels tècnics de l’empresa Actium Patrimoni Cultural, que han estat treballant durant més d’un any sobre el terreny. Des d’aquí us donem el més sincer agraïment. Aquesta col·laboració no voldríem que s’acabés aquí. El Mapa és una eina de treball orgànica, viva i que per tant s’ha d’anar alimentant i necessita de les vostres aportacions. Segur que hi ha algunes mancances, que podeu completar la informació que hi apareix, que teniu propostes que seran molt benvingudes i que cal que ens feu arribar per poder-les esmenar.
Us convidem a visitar el Mapa de Patrimoni
Aquest mapa inclou tot el relacionat amb el patrimoni cultural de Santa Susanna, des del patrimoni arquitectònic fins al paisatgístic, etnogràfic, fotogràfic, etc., ja siguin béns públics o privats. D’ells es despendrà una proposta d’intervenció, protecció i millores.
El cost total d’aquest projecte és de 8.333’44 €, que es finança de la següent manera: 80 % del cost va a càrrec de la Diputació de Barcelona (6.666,75€) i el 20% restant va a càrrec de l’Ajuntament de Santa Susanna. (1.666,69€).
4.- Declaració de Béns Culturals d’Interés Local
Dins les línies de treball iniciades per la regidoria de Cultura en l’àmbit del patrimoni de Santa Susanna es va fixar l’objectiu de donar protecció als monuments, edificis i espais del poble per tal de revaloritzar-los, estudiar-los i aplicar totes aquelles mesures per a la seva conservació, milloresi, també, per donar-los a conèixer.
El municipi té competència per donar protecció a béns -ja siguin privats o públics- i declarar-los Béns Culturals d’Interès Local (BCIL). Aquesta designació fa que qualsevol intervenció sobre aquest bé sigui consultada als Serveis Tècnics Municipals i també a la Generalitat per tal que es faci amb la màxima cura i respecte. Més enllà d’això, el que s’ha cregut des de la regidoria és que aquesta denominació havia de servir per donar valor i respecte per a uns elements que són clau des del punt de vista històric i que donen identitat al municipi.
El criteri que es va seguir per aquest nomenament va ser el de reconèixer en un primer moment aquells monuments que havien d’ajudar-nos a resseguir el perfil històric del municipi, a més d’aquells que podien rebre una certa amenaça.
Els elements són:
- Búnquer de la Costa
- Capella del Sant Crist de Balasch
- Paret d’en Ratés
- Molí fariner d’en Jordà
- Masia de Can Ratés
- Capella de Santa Susanna
- Mas Parera i Can Salvi
- Torre de Montagut
El tràmit que es va seguir per aquest nomenament és l’aprovació pel Ple el 22 de maig de 2008, passar-ho al Consell comarca, perquè som un municipi més petit de 5.000 habitants i la llei ho preveu així, i passar-ho tot al Departament de Cultura per la seva inscripció a l’inventari de béns.
Els propietaris han sigut degudament informats dels béns objecte de la declaració, així com del projecte de restauració en els casos que s’ha calgut necessària la intervenció.
Aquesta declaració va acompanyada d’un informe tècnic elaborat per Catpatrimoni (webcultura) sobre cada un dels elements.
En aquests moments s’ha realitzat la restauració i adequació d’un d’aquests béns: el Búnquer de la Guerra Civil. Properament hi ha previst iniciar la intervenció a la Paret d’en Ratés i també al Molí Fariner de la Taverna. També està en tràmit una subvenció del Departament de Cultura per a la restauració de la Torre de guaita de la Masia de Can Ratés.
5.- Itinerari de les Torres de Guaita
Descarregueu-vos el recorregut i característiques de l'Itinerari
Les torres de guaita (del fràncic wahta) o talaies (de l'àrab tala'la) es coneixen des de l'època iberoromana. Sovint construïdes en un lloc elevat i/o estratègic, són elements aïllats, que normalment formen part d’una xarxa de torres i castells connectats entre si al llarg d’una frontera defensiva. Tenien la funció de vigilar el territori i comunicaven el perill a la torre, al castell més proper o directament a la població amb senyals visuals com foc, fum o miralls.
Per donar a conèixer aquestes torres, l’Ajuntament de Santa Susanna promou aquest itinerari, format per la visita a cinc torres, tot i que al municipi se’n conserven vestigis, com a mínim, a tres masies més (Can Jordà, Can Mas de Dalt i Can Creus). Aquests elements constructius identifiquen Santa Susanna, el municipi del Maresme que més torres de guaita conserva en bon estat.
L’itinerari s’inicia a la Torre de la Plana [1] i té un recorregut d’uns 4 quilòmetres. El nivell de dificultat és baix i acaba a la Torre de Mas Galter [5].
La pirateria és tan antiga com el comerç. Els atacs a la costa catalana es remunten ja a l’Edat Mitjana i així ho constaten algunes de les torres més antigues de la zona, com per exemple: la Torre dels Encantats de Caldes d’Estrac, la Força de Santa Pol, el Castell de Montpalau de Pineda, el castell de Malgrat o el de Palafolls. En aquesta primera època, els atacs venien, sobretot, dels genovesos i francesos. També sovintejaven els atacs dels sarraïns.
Aquestes incursions van ser més freqüents des de principis del s. XVI i n’eren els protagonistes els turcs o els barbarescos (del Magrib, d’aquí, que sovint es coneguin popularment com a torre de moro) i també de pirates a sou, el que s’anomenava Guerra de cors (forma de pirateria per encàrrec).
Es pot dir que va ser a partir d’aquesta època que la defensa de la costa catalana es va començar a organitzar després d’haver patit uns atacs cada vegada més freqüents. Per prevenir-los, es van edificar les torres de guaita, que tenien principalment la funció de talaia d’observació, de defensa i també de refugi. Per aquesta raó, estan sempre situades en llocs estratègics i de fàcil comunicació entre elles mitjançant senyals de fum o de foc. A més de la construcció de les torres, aquest sistema de defensa també va fer que alguns edificis es fortifiquessin (església de Pineda de Mar) o es construïssin muralles (Mataró).
Aquest sistema defensiu es va anar consolidant cap a la segona meitat del segle XVI i va quedar completat a començaments del s. XVII. Per tal que aquestes edificacions fossin realment eficients calia una bona comunicació entre elles i també un bona organització de la defensa i dels serveis de vigilància. També calia tenir gent a disposició per preparar-se quan es produïa l’atac. Les torres estaven proveïdes d’aigua, queviures i també d’armament, armes senzilles però també peces d’artilleria.
A primera línia de mar hi havia les que s’anomenaven torres artillades, també anomenades Torre del comú, és a dir, torres amb canons i que servien per prevenir de l’atac abans que es produís el desembarcament. A Santa Susanna, un bon exemple és la Torre de la Plana.
En segon pla, hi havia les torres o conjunt de torres que pertanyien a una o diverses masies, algunes d’elles les trobem adossades a la construcció d’altres aïllades.
Finalment hi havia torres més allunyades i a vegades en llocs estratègics que tant servien de vigilància com sobretot de refugi.
La major part de les torres conservades són dels segles XVI i XVII. Poden ser de planta quadrada o bé rodona, aïllades o bé adossades a masies. Habitualment estaven coronades amb corseres o merlets i, a vegades, defensades amb matacans.
La Costa del Maresme va ser coneguda també com la Costa Torrejada. Santa Susanna és un dels municipis del Maresme que té més torres conservades. Totes elles estan catalogades com a BCIN (Béns Culturals d’Interès Nacional) des de l’any 1949.
6.- Búnquer de la Guerra Civil
Uns dels primers elements que s’han restaurat dins el projecte de patrimoni de la regidoria de Cultura ha estat el Búnquer de la platja de les Dunes. Dels diferents pressupostos que es van demanar dels elements esmentats es va decidir iniciar aquest per dos motius: era el més econòmic i donava inici al procés de restauració per una banda; i per l’altra està situat en un punt estratègic i molt freqüentat.
Amb aquesta obra –amb poca intervenció- es va fer també l’estudi fotogràfic i un projecte de disseny que ha de donar imatge a totes les intervencions de patrimoni i de l’àrea de cultura.
Es va fer col·locar, dins de la restauració, un tòtem amb la traducció del text a tres idiomes i fotografies. Es van editar 1.500 tríptics en tres idiomes i fotografies, que s’han distribuït també a l’oficina de Turisme.
La repercussió mediàtica que ha tingut aquesta intervenció ha estat important. Des de la regidoria i des del Departament de Comunicació es va enviar una nota de premsa als diferents mitjans de comunicació escrits i radiofònics. També es va interessar TVE a Catalunya, que va fer un reportatge que van passar pel noticiari.
La inauguració del búnquer va ser un èxit de participació, va ser el passat 5 d’octubre a la 1 del migdia. Dies abans es va posar en contacte amb nosaltres el senyor Joan Font, que va ser un dels constructors dels Búnquers del Maresme. Se’l va convidar a l’acte i juntament amb els discursos institucionals, va explicar de primera mà la seva experiència. També va parlar Pere Tardà de Catpatrimoni. També es recull al Butlletí del desembre, juntament amb el reportatge i una entrevista.
6.- Catàleg de Patrimoni del Maresme. Consell Comarcal
Des del Consell Comarcal se’ns va requerir informació a través de l’empresa ATCsig, per elaborar el Catàleg de Patrimoni Cultural del Maresme. Aquest catàleg inclou tots els aspectes del patrimoni: cultura, natural, arquitectònic, etnogràfics i documentals. Es va facilitar però l’empresa no ha notificat res més.
